LA IMPORTÀNCIA DEL PATRIMONI INDUSTRIAL I EL SEU ÚS EDUCATIU
El patrimoni industrial és constituït per aquells conjunts o elements
industrials mobles i/o immobles que fruit d’un procés d'activitat a
inactivitat, han esdevingut significatius d’un període o d’una producció
industrial, adquirint una nova realitat i significació.
El MNACTEC (Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa) amb la seva seu
al Vapor Aymerich, Amat i Jover de Terrassa (fàbrica tèxtil del 1909), va ser
creat amb l’objectiu de preservar el patrimoni científic i tècnic i donar a
conèixer el procés industrial a Catalunya.
Des del MNACTEC, a partir del 1994, es va iniciar la tasca d'inventariar tots els elements del Patrimoni
Industrial de Catalunya dignes de ser considerats i protegits. A partir del
1996 es començà a completar un primer Catàleg sobre el patrimoni industrial
català i la Garrotxa fou una de les comarques que realitzà el seu inventari,
part integrant avui de l'Inventari General. El fet, però, que un element sigui
inventariat no garanteix la seva conservació, però el fa més susceptible a
ésser protegit i salvaguardat. És més difícil de destruir quelcom que li hem
posat un nom, un cognom, li hem fet una fotografia i que forma part d’un
registre general. Així l’inventari pot esdevenir un element de pressió per a la
seva conservació davant la fàcil destrucció i el conseqüent oblit.
I fugir de l'oblit és el que ens fa creure que val la pena destinar
esforços a inventariar aquest patrimoni, conservar-lo a difondre’l. Com diu un
amic colombià, Francisco González, director d’un projecte internacional de
recuperació de la memòria del poble d'Armero a Colòmbia, desaparegut sota el
fang de l'esllavissada d'un volcà,
“la imatge és menys dolorosa que l’oblit” quan parla de les fotografies
que il·lustren el que fou el poble i que constitueixen un nou espai patrimonial
i d'interpretació. S'inspirà amb les paraules de Régis Debray, “la imatge és
més virulenta que la paraula”, reflexions sobre la importància de la imatge,
per tant la fotografia que és alhora un element patrimonial. Però menys dolorós
que l'oblit és l'eloqüència de la realitat, quan el patrimoni esdevé un element
d'identificació i d'ús social i per tant un element ed ucatiu.
La història d’Olot, de la comarca de la Garrotxa o de qualsevol municipi no
s’entén sense poder-la explicar des del seu patrimoni industrial: una antiga
fàbrica, una roda hidràulica o una turbina elèctrica esdevenen peces d'un
trencaclosques que ens ajuden a comprendre el nostre passat. Amb joves de 12 a
18 anys i grups d'adults resseguim el tram del riu Fluvià per descobrir la
importància de la indústria a Olot i a la comarca i la seva contribució al
creixement econòmic, social i cultural del que avui encara en som hereus. El
tipus de fàbriques, les relacions laborals, la lluita pel jornal de 8 hores o
la indústria de les imatges religioses musealitzada a través del recent
inaugurat Museu dels Sants, adquireixen una visibilitat i una presència
indiscutible i una eina educativa contra l'oblit.
Mireia Tresserras Fluvià
educadora cultural