ÍNDEX

1. Manifest programàtic. (p. 2)

2. Una cultura que genera ciutadania. (p. 7)

3. Fer del dret a l’habitatge una realitat. (p. 11)

4. Ciutats i pobles joves per viure i conviure. (p. 14)

5. Un benestar i una sanitat pública propera. (p. 20)

6. Una mobilitat ecològica i sostenible. (p. 24)

7. Pobles i ciutats educadores. (p. 26)

8. La inserció social i ciutadana dels immigrants i el reconeixement de la diversitat. (p. 33)

9. Ciutats i pobles ecològics, amb un model econòmic i urbà sostenible. (p. 37)

1. MANIFEST PROGRAMÀTIC

Als pobles i ciutats de Catalunya, equitat, ecologia i ètica.

Les cases formen una zona urbana, però són els ciutadans els qui fan la

ciutat (Jean Jacques Rousseau).

A qualsevol lloc on vagis, seràs una “polis” (Hannah Arendt)

La mundialització està fent del segle XXI el segle de les ciutats. El repte

consisteix a fer-ne un lloc millor per a la majoria de les persones (Anna

Tibajunka).

QUÈ DECIDIM EL 27 DE MAIG?

El proper 27 de maig la ciutadania està convocada a participar en les eleccions municipals.

Per a ICV-EUiA-EPM, la força d’esquerres i ecologista, aquesta és una cita mportant perquè és el moment de decidir el futur dels nostres pobles i ciutats. Però també perquè creiem que els Ajuntaments són una eina de transformació, les institucions més properes a la ciutadania i, en conseqüència, la base més sòlida de la democràcia.

En un context de llunyania entre les institucions i la ciutadania, ICV-EUiA-EPM no ens conformem. Tenim la convicció que els ajuntaments i aquestes eleccions són una oportunitat per recuperar el crèdit davants dels ciutadans i les ciutadanes.

Per això, volem reivindicar que som una força a peu de carrer, propera i que escolta. La gestió d’ICV-EUiA-EPM és fa des de l’honestedat i la transparència.

SOM MUNICIPALISTES, D’ESQUERRES I ECOLOGISTES.

La nostra coalició és municipalista, perquè tenim propostes, idees i valors que ja són realitat als pobles i ciutats de Catalunya. Pel pes de la nostra experiència en l'administració local. I perquè els nostres regidors i regidores són decisius en molts governs de pobles i ciutats.

ICV-EUiA-EPM seguim sent d’esquerres i ecologistes de debò. Aquesta va ser la nostra targeta de presentació a les anteriors eleccions municipals. I avui és més vigent que mai: justícia social, dret a l’habitatge, ocupació digna, política redistributiva, veritable igualtat d’oportunitats entre sexes, generacions, orígens socials o geogràfics; reorgantizació dels temps i els horaris conforme les necessitats de la vida quotidiana, desenvolupament sostenible i lluita contra el canvi climàtic.

TENIM MÉS FORÇA, DECIDIM MÉS

Tenim més força, ICV-EUiA-EPM és la única formació que va millorar els seus resultats electorals a les darreres eleccions al Parlament. La confiança que ens va donar la ciutadania ens ha permès assumir noves responsabilitats al govern de la Generalitat mitjançant l’Entesa Nacional de Progrés.

La bona feina feta als Ajuntaments i a la Generalitat és ara el nostre millor argument per a les properes eleccions municipals.

Decidim més perquè les nostres prioritats coincideixen cada vegada més amb els interessos de la majoria de la ciutadania. Liderem el debat i les propostes sobre el canvi climàtic, la lluita contra l’exclusió social, sobre la mobilitat (Renfe, per exemple), proposem la llei pel dret a l’habitatge, del memorial democràtic, o gestionem la seguretat.

ICV-EUiA-EPM es presenta a aquestes eleccions amb més força i decidint més, perquè donem confiança a la ciutadania.

ICV-EUiA-EPM, UNA FORÇA MODERNA I INNOVADORA

Un dels aspectes innovadors que des de l’esquerra verda va aparèixer amb força a les darreres eleccions al Parlament va ser, sens dubte, la conceptualització del que s’entén com a modernització del país. El missatge d’ICV-EUiA-EPM va ser clar. Davant dels qui parlen de desenvolupament i progrés però practiquen una depredadora urbanització del medi, són moltes les persones que opten per un canvi cultural i parlen del necessari respecte cap al territori i l’espai públic com a indicadors emergents de modernitat.

Ara, a les portes d’unes eleccions municipals, el nostre discurs ha de connectar amb aquesta visió i proposta modernitzadora, poc amiga d’un concepte de desenvolupament nodrit de ciment i asfalt i engrescat per interessos especulatius, afavoridors de múltiples insostenibilitats, de la destrucció del territori i de la privatització del medi ambient. Els darrers casos de corrupció urbanística han colpit el seny i la intel·ligència de les persones que viuen el seu compromís amb el seu poble o ciutat, com a una oportunitat preciosa per construir una societat cohesionada, justa, animadora de l’equitat i defensora del pluralisme i la diversitat.

Hem de dir amb claredat que estem a favor d’un model integrador de construcció de ciutats, de pobles i de ciutadania que té molt poc a veure amb el model segregador que avui és hegemònic.

El nostre focalitza la convivència i la democratització de l’espai públic com a motors d’intercanvi de béns, serveis i coneixements. Un model que es proposa estendre a tota la ciutadania, per mitjà de serveis públics i sense exclusions, els nivells de qualitat de vida que configuren les bases d’una nova conceptualització del que entenem per desenvolupament humà. Qualitat de vida no es pot reduir només a tenir uns nivells adquisitius raonables, sinó que hem de fer coincidir diversos factors a l’hora d’avaluar la nostra qualitat de vida col·lectiva: un sistema educatiu millor, un nivell més gran de prestacions sanitàries, una ampliació de l’oferta cultural, una distribució equitativa entre homes i dones en la realització de tasques i l’accés als serveis, una menor contaminació, un catàleg de serveis més ampli i flexible per a persones amb dependències, etc.

LES NOSTRES PRIORITATS

En aquest context, les polítiques públiques municipals que volem impulsar des de l’esquerra i l’ecologisme estan marcades per tres eixos fonamentals, i són la base d’un pacte cívic orientat a avançar cap a ciutats més equitatives, menys excloents, més sostenibles i humanes.

Ciutats i pobles inclusius, cohesionats, amb drets i benestar per a tothom.

Fer unes ciutats i pobles amb justícia social, on totes les persones puguin portar a terme amb autonomia, i en plenes condicions d’igualtat, els seus projectes vitals. Una ciutat sense pobresa ni exclusions, que reconeix drets per a tothom.

És convenient allunyar-nos d’”assistencialismes” que, sovint, comporten autèntiques pràctiques segregadores, i dissenyar els serveis públics a partir de la dignitat de les persones polítiques integrals basades en la protecció dels drets i les llibertats, en el rigor en l’acompliment de les responsabilitats i en la potenciació dels aspectes preventius, participatius i solidaris. Les ciutats i pobles han de ser un espai d’equitat i han d’estar dissenyades conforme les necessitats, expectatives, vivències i demandes tant dels homes com de les dones.

Les ciutat i pobles són més solidàries i democràtiques quan fan esforços per evitar la segregació dels seus ciutadans i ciutadanes, quan s’esforcen per assegurar els mateixos nivells d’equipaments i prestació de serveis públics per a tothom, tant en qualitat com en intensitat. Serà necessari repensar la fiscalitat local per superar-ne els aspectes assistencials.

Quan parlem d’inclusió, cohesió, drets i benestar parlem del dret a l’habitatge accessible i a una ocupació no precària. A garantir l’accés universal a serveis socials i de salut, a l’atenció a la dependència des de la proximitat.

Unes ciutats i pobles per a totes les edats, infants, adolescència, gent gran. On la gent jove pugui emancipar-se. On les persones amb discapacitat tinguin autonomia i una vida independent. On les persones immigrades tinguin serveis d’acollida que els permetin accedir als drets de ciutadania.

Parlem de ciutats i pobles educadors, que viuen l’esport i on la cultura és un eix vertebrador de la cohesió social. Parlem de ciutats i pobles europeus, que s’obren al món, que treballen també per la pau, la cooperació i la solidaritat.

Ciutats i pobles ecològics, amb un model econòmic i urbà sostenible

Fer una ciutat habitable, un model urbanístic basat en la mixtura social i d’usos, amb activitat productiva neta. Un model de mobilitat sostenible i segura, amb menys cotxes, més transport públic i espai pels vianants i les bicicletes, amb més espai públic i verd urbà. Una ciutat compromesa amb les energies renovables i en l’acció contra el canvi climàtic. Proposem, en definitiva, la constitució verda dels pobles i ciutats.

Una ciutat sostenible és una ciutat que defineix estratègies i planifica, que ajusta el

seu desenvolupament a les possibilitats que li ofereixen els recursos naturals del seu entorn, que dissenya la mobilitat i les infrastructures necessàries per desenvolupar l’economia productiva que garanteix una vida digna per a la ciutadania, sempre sota una perspectiva d’equilibri territorial i social.

Una bona planificació és imprescindible per gestionar els canvis de forma ordenada i harmònica. Cal entendre el planejament com a una garantia per respectar els drets de ciutadania, per preservar l’ús democràtic l’espai públic, per ser responsables amb les generacions futures preservant el medi ambient. És evident que des d’una posició inequívocament d’esquerres, el legítim desenvolupament dels plans urbanístics que s’aproven en les institucions necessita bones dosis de transparència i de participació ciutadana.

La sostenibilitat també ha d’impregnar el model econòmic, l’activitat productiva, el comerç, el turisme i el model d’infrastructures. La modernització dels pobles i ciutats passa necessàriament per un model de creixement sostenible, verd. En aquest sentit, el món local també haurà de pensar en la fiscalitat ecològica.

Ciutats i pobles quotidians, participatius, convivencials i diversos

Fer de la vida quotidiana un espai de transformació social, amb implicació i ciutadania activa. Des d’on construir xarxes i vincles de solidaritat comunitària, i des d’on enfortir les relacions de convivència basades en el diàleg i en el respecte a la diversitat. Davant d’un discurs del “civisme” cal parlar de la convivència protagonitzada per una ciutadania activa i responsable.

Només així és possible construir de forma sostenible els nostres pobles i ciutats i garantir-hi els drets i responsabilitats de plena ciutadania per a totes les persones que hi viuen. Com a democràcia de proximitat, la democràcia local ha de buscar necessàriament l’equilibri entre la legitimitat de la representació política i el desenvolupament substantiu de processos actius de participació de la ciutadania.

Un dels indicadors de l’hegemonia conservadora a les ciutats és la despolitització existent, que vol situar al ciutadà en el paper de mer espectador, en la seva dimensió de client o de súbdit. Per desgràcia, la participació cívica en el disseny i gestió de les ciutats ha estat sotmesa a nombroses limitacions. Tractar als ciutadans i les ciutadanes com a persones responsables, amb capacitat d’entendre la dificultat d’oferir solucions immediates i fàcils a problemes molt complexes producte d’un model de desenvolupament sense futur i insostenible. Sense la participació de la ciutadania, les ciutats que volem difícilment sortiran del cercle d’interessos dels actors socials més poderosos. Avui més que mai, l’ètica, la transparència democràtica, la participació cívica i el control sobre el que és públic són garantia de desaparició de l’esfera pública d’actuacions arbitràries, especulatives i corruptes i, per tant, són també garantia d’higiene de la pròpia democràcia.

Ciutats i pobles han de ser actors actius en l’equitat entre homes i dones. Amb discursos innovadors sobre les famílies i els nous usos del temps. Amb respecte a la diversitat cultural i on s’impulsen drets de nova generació i es respecten les diferents identitats i llibertats sexuals Ciutats i pobles on la seguretat estigui lligada a la prevenció, a la convivència, a la proximitat, que utilitzen la mediació i el diàleg en la gestió de conflictes, per afrontar també violències quotidianes, de gènere, mobbing, bullying, etc.

EL NOSTRE COMPROMÍS

ICV-EUiA-EPM estem compromesos amb les polítiques actives per a la inclusió social – per garantir la igualtat i la cohesió social- i amb les polítiques integrals de sostenibilitat -per garantir la construcció democràtica de pobles i ciutats i la seva modernització-.

Ciutadania plena, sostenibilitat i participació democràtica són, per tant, les bases de la nostra política municipal transformadora.

El nostre compromís és, en conseqüència, el de treballar per uns pobles i unes ciutats més i millor planificades, més convivencials i solidàries, més habitables i democràtiques: més sostenibles i humanes.

Als pobles i ciutats de Catalunya, equitat, ecologia i ètica.

2. Una cultura que genera ciutadania

La societat sostenible, la societat de la informació i els serveis de proximitat a les persones són eixos clau i prioritaris de treball i d’aplicació en les polítiques municipals. Si volem una societat on siguin reconeguts els drets socials i cívics de totes les persones i on les desigualtats entre persones ho siguin cada vegada menys, és fonamental la defensa dels serveis públics, molt especialment d’aquells que permeten la gestió dels valors, del saber, la cohesió de la societat, la qualitat de vida i la radicalitat democràtica.

Les ciutats i pobles són política, són economia i són cultura. L’educació, el coneixement, els valors, la identitat i la participació són eixos sobre els quals hem de basar la nostra acció cultural en el territori.

La cultura no és només espectacle, divertiment, entreteniment. La cultura és coneixement, cohesió, reflexió, diàleg, debat, risc, innovació. Avui en les polítiques públiques locals, la cultura esdevé un espai clau, de centralitat.

El principi del dret a la cultura, reconegut en la pròpia Constitució, s’ha de fer efectiu des de la proximitat, garantia de facilitar l’accés de tothom als béns culturals.

És, per tant, imprescindible l’ampliació de competències i recursos als municipis, reconeixent l’esforç que des de fa anys vénen desenvolupant en les polítiques culturals (i de serveis a les persones: ensenyament, salut, família, cultura, ocupació...). Els municipis també som país.

L’estratègia prioritària de les polítiques culturals ha de ser la democratització de la cultura, el foment de la creativitat, la diversitat cultural, la creació de nous públics i usuaris i el desenvolupament del patrimoni.

Els compromisos d’Alternativa per a la Garrotxa són els següents:

1.- Accés a la cultura per a tothom. Dret de ciutadania.

2.- Planificació i definició dels serveis bàsics en cultura. Accent en els serveis i equipaments de proximitat.

3.- Vivència de la diversitat com a normalitat.

4.- Potenciació de la creació i la innovació que, juntament amb la formació i la informació, esdevenen claus per a l’emancipació individual per aconseguir que cada ciutadà/ana desenvolupi en llibertat els seus espais de creació i opinió.

5.- La memòria de la col·lectivitat, amb les seves especificitats, construeix la societat d’avui i del futur.

6.- La política lingüística no és només cultura.

7.- Cal actuar en el context de la identitat comuna de ciutadania, per tant, s’ha de considerar l’autonomia personal, evitar les desigualtats i discriminacions, i viure la diversitat. Els principis de la sostenibilitat, la radicalitat democràtica, els valors i la coherència han d’impregnar les nostres propostes.

Aquests compromisos els concretem en les següents propostes:

Cultura i convivència (cultura i interculturalitat, cultura i moviment associatiu, sociocultura)

La interculturalitat com a factor de diàleg entre les diverses tradicions i experiències culturals. Equilibri entre diversitat i construcció d’una societat local amb identitat que aprofiti aquesta capacitat innovadora de la societat plural i diversa que estem construint. Educació en la diversitat cultural europea.

Meses de les entitats, de les arts, Consells municipals, comissió de Festa Major...

Pas de la subvenció al conveni de contracte programa.

Impuls de la participació i si escau de la gestió en els projectes i equipaments culturals de ciutat.

Programació estable a les escoles.

Acostar la cultura al carrer, proporcionant nous espais que trenquin.

Aprofitar la xarxa de biblioteques per realitzar activitats culturals.

Cultura i economia

Redistribució dels recursos de manera que es dotin amb suficiència les administracions locals que són les que promouen, impulsen, sostenen i desenvolupen les polítiques culturals.

Compromís pressupostari de tendir al 8% del pressupost municipal en cultura.

Propostes capaces de generar ocupació, relació i col·laboració entre sector públic i privat, atenent l’escala local.

Implicació dels diferents agents i actors del territori en les estratègies culturals (entitats, centres d’ensenyaments, artistes i promotors, empreses culturals, etc.)

Oferta de turisme i oci, vinculades al patrimoni com a sector emergent.

Cultura i societat del coneixement

La societat de la informació i el procés de globalització fan encara més necessari l’esforç per donar eines i instruments a la ciutadania per a la informació, la formació, el coneixement i l’aprenentatge.

La biblioteca és l’equipament cultural central de proximitat. Del contingut inicial de promoció de la lectura a centre d’informació local, aprenentatge i coneixement (autoformació, internet gratuït, amics de la biblioteca...). Hem d’avançar en les polítiques per a joves, la gent gran i aprofundir en els nous públics. Oferir l’espai de la biblioteca com a centre d’informació i documentació, tant per a l’administració com per a la ciutadania (informació documental local, informació juvenil, informació turística, informació ciutadana...)

Cal adequar i establir la xarxa local amb les biblioteques escolars i les biblioteques d’entitats.

El carnet de biblioteca té un valor cultural que permetrà accedir a descomptes i promocions per a l’accés a ofertes culturals (teatre, música, dansa, cinema...)

L’apropiació de la informació i la seva transformació en coneixement per part els ciutadans és un acte cultural. Per tant, l’accés sense distincions als mitjans d’expressió, tecnològics i de comunicació ha de ser un eix primordial en les polítiques culturals. Les tecnologies de la informació i la comunicació s’han de fer servir com a eines capaces de posar el coneixement cultural a l’abast dels joves i les joves. En cap cas l’accés a les noves tecnologies pot ser una nova forma d’exclusió social.

Cultura i memòria

El patrimoni i la memòria col·lectiva esdevenen avui dia peces clau d’identitat -el conjunt d’elements que ens identifiquen com a comunitat-, de projecció i desenvolupament local i generador d’ocupació i de turisme. Avui dia, el patrimoni esdevé una política transversal dins de les administracions i juga un paper estratègic en el desenvolupament local, més enllà del seu valor d’identitat i d’educació.

Cal articular mecanismes que garanteixin aquesta transversalitat entre cultura i urbanisme, promoció econòmica-turisme-comerç, ensenyament, medi ambient.

Propostes d’adquisició, documentació, conservació, investigació i difusió en els projectes locals de patrimoni etnològic, arquitectònic, natural, industrial, arqueològic, artístic, de cultura popular.

Implicació de la societat civil i de les entitats en els projectes i la gestió patrimonial. Creació del Consell Municipal del Patrimoni.

Plans especials de Protecció del Patrimoni. Itineraris de Difusió, Publicacions, Estudis i Recerca

Creació de la figura del dinamitzador patrimonial, si escau.

Consolidació del servei d’arxiu i de patrimoni (ecomuseu, col·lecció local, centre d’interpretació del patrimoni...)